El terme municipal de Sant Mateu, capital de la comarca del Baix Maestrat té una extensió de 64'6 km.

Els primers indicis de població de Sant Mateu es remunten a l'època prehistòrica, encara que els jaciments que es conserven estan força deteriorats. L'Abric de la Bonansa, (situat al barranc de la Bonansa), en la paret de l'abric, molt afectada per colades estalagmítiques, es troben una sèrie de signes que podrien interpretar com a signes ibèrics.

A poc més d'un quilòmetre de distància es troba la Cova dels Ermitans, de la qual es té constància d'una necròpolis prehistòrica, a través d'una notícia de M. Betí Bonfill el 1919, tot i que actualment està buida, no trobant cap sediment, ni restes arqueològiques.

A l'edat de Bronze només es coneix el fons d'una possible cabana, de la qual veiem el perfil estratigràfic, gràcies a les obres de la carretera de Sant Mateu a la Jana.

Pel que fa a època ibèrica està més documentat, encara que no s'ha excavat cap jaciment, estan inventariats diversos jaciments al terme municipal, com el Boverot, el Tossal de Carruana, la Mare de Déu dels Anglesos, la Bastida i els Molind, majoritàriament alterats per tasques agrícoles.

Amb motiu de l'adequació de les esglésies arxiprestal i de Sant Pere per acollir l'exposició de la Llum de les Imatges (2004), es van realitzar diversos sondeigs arqueològics en ambdues esglésies que van donar les següents conclusions respecte al possible origen del municipi:

     *A l'Església de Sant Pere es va documentar una sitja i diversos murs associats a materials    ibero-romans, indicant la ocupació de la part alta de la localitat durant el canvi d'era.

     * A l'interior de l'església arxiprestal es van realitzar dos sondejos arqueològics on van aparèixer fragments de Terra Sigillata Hispànica, corresponents al període romà imperial.

Així doncs, sembla clar que els orígens de la població fossin iber-romans (s. III-I aC) localitzant a la zona alta de la població, el Pla de Sant Pere.

     Els orígens més clars de Sant Mateu són medievals, la primera regència escrita és un document en el qual Alfons II d'Aragó dona al capítol catedralici de Tortosa, el terme de Benifassà, i entre els seus límits apareix citat Sancto Matheo. Es desconeix si els seus habitants serien àrabs o mossàrabs, aquests ocuparien un reduït espai ubicat a la part alta de la població conegut com la Suda, al voltant de l'Església de Sant Pere i estava protegit per una muralla que seguiria el perímetre de les actuals carrers de la Fira, Cachano, Bonaire i Sant Francesc.

     A la vila de Sant Mateu se li va atorgar la Carta Pobla el 17 de Juny de 1237, en un primer moment dependrà de l'Ordre de l'Hospital, fins al 31 agost 1319 en que va quedar sota la jurisdicció de l'Ordre de Cavalleria de Santa Maria de Montesa.

     Des del punt de vista urbanístic és durant el domini hospitalari quan es realitza la reestructuració i expansió del primitiu nucli urbà existent. Aquest nucli inicial mantenia la muralla d'època musulmana. El seu hipotètic perímetre estaria delimitat pels carrers de la Fira, Castanya, Bonaire i Sant Francesc.

     En el període que s'inicia amb el domini dels montesians va coincidir amb un creixement de la població tant en el nombre d'habitants com en la mida de la mateixa. Es van construir els ravals i se li va dotar d'un nou centre radicat a la plaça, que va prenent la seva fisonomia actual ja que es construeixen els pòrtics, s'enderroquen construccions que estaven al seu interior i es col loca una font en el seu centre, i d'importants construccions de caràcter religiós i civil.

     El període dels segles XIV, XV i XVI va ser el moment de major esplendor, reflectit en aspectes com: el domini directe i residència dels Mestres de l'Ordre, el desenvolupament econòmic, polític, artístic, demogràfic, la participació de la seva població en fets històrics importants, la visita de personatges destacats i la construcció d'un patrimoni monumental i artístic.

     De principis del s. XIV són amb tota probabilitat les muralles. També a mitjans d'aquest segle es construeixen "els presons", el forn gòtic o Forn Nou i la plaça Major, que encara no estava porticada, la font de Santa Maria al Pla de la Mare de Déu de la Font i la de l'Àngel , a la Plaça Major. En aquest segle comença també la construcció de l'Església Arxiprestal. D'aquesta manera la població va estenent a la plana, al s. XV es construeix l'Ajuntament o Cort Nova, el Palau Gòtic de l'Audiència, la torre campanar de l'Arxiprestal i diverses cases palau.

     El segle XVI significa el principi de la fi del poder senyorial a Sant Mateu i el començament de la decadència de la població. Destacant els següents fets:

§ L'inici de la construcció de l'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels i la seva hostatgeria annexa.

§ A partir de 1590 es comença a construir el conjunt del convent de les Monges Agustines que finalitza en els primers anys del segle XVIII amb l'església.

§ El Palau del Marquès de Villores.

Del segle XVIII conservem el pla de Sant Mateu de 1773 del qual es poden extreure algunes conclusions.

         Durant el segle XIX, els conflictes bèl.lics que es van succeir, la Guerra de la Independència i la Primera Guerra Carlina, van provocar la desaparició de gran part dels fragments de muralla conservats fins al moment. Alguns trams van servir de parets d'habitatges, altres sectors van ser abatuts per guanyar espai edificable i les ruïnes van ser aprofitades per aixecar nous ravals.

         El carrer Bonaire, on se situa les edificacions de la Casa Rural Calaceit, s'ha anomenat així des del segle XIV en base a la documentació conservada dels anys 1379, 1421 i 1795-1799. Hi ha una parèntesi entre els anys del període republicà (1931-1938) en què es denomina C / García Hernández i després en l'època franquista en què se l'anomena C / General Sanjurjo. Finalment l'any 1982, igual que altres carrers, recupera el seu nom original.